Nou escrit sobre el Japó
Misteriosament, al Japó, hi ha uns objectes que sovint et trobes abandonats als carrers o en els llocs més insospitats, sol ser en un temps molt concret de l’any. Blancs i transparents criden molt l’atenció del caminat. Des de lluny ja els veus, allà discrets o no tant, i és que pel seu volum no passen desapercebuts, són barats però no entens que la gent els pugui abandonar al carrer, això si, mai ho fan en llocs on poden fer malbé l’estètica del lloc, ni a un jardí zen, amb les seves pedres harmoniosament posades, ni en un dels nombrosos ponts que travessen els meravellosos llacs plens de carpes de colors.
Son allà, sense vida, esperant pacientment que algú els necessiti, sense cap rancúnia per qui els ha abandonat.
Pels de fora, al principi, encara que els necessitis, no t’atreveixes a agafar-los, no són teus, però mira, si la cosa es posa molt forta, tampoc es qüestió de quedar batejat.
I en acabat, quan ja no els necessites, els tornes a deixar perquè algú altre els pugui fer servir en cas de necessitat.
Ah! Que no he dit que són?...Vaja!