18 d’agost del 2024

El Càmping Aquest estiu en Jan i els seus pares van decidir anar a un càmping a peu de platja per poder banyar-se cada dia al mar, sense necessitat de caminar massa i poder dutxar-se amb una aigua ben fresqueta abans de sopar, tota una delícia!
Però alguna cosa va començar a grinyolar ja el primer dia quan, després d'haver passat tota la tarda a la platja, en arribar a les dutxes, el primer que va sorprendre a en Jan van ser els enormes forats del capçal ruixador per on sortia l’aigua, mai no els havia vist tan grans.
Primer no li va donar importància, però al cap d'una estona va notar com un copet a l'esquena
- TOC
Va mirar a terra i, no s'ho podia creure, hi havia una sardina, blava i brillant. Tot just ni va tenir temps de mirar-la ni de refer-se de la sorpresa, que amb un cop de cua la va veure desaperèixer pel forat del desguàs. De moment va decidir no dir res, tampoc estava gaire segur del que havia passat.
Però l'endemà a la tarda, quan s'estava tornant a dutxar en tornar de la platja
-TOC, una altra vegada!
Ja una mica mosca va mirar el terra i allà hi havia un lluç que el mirava amb uns ulls…de lluç, va intentar agafar-lo, però aquest amb un moviment ràpid de cua, se li va esmunyir i va marxar també pel desguàs. La cosa ja passava de taca d'oli, però a la fi tampoc no era gens estrany, eren a pocs metres de la platja i el desguàs anava directament al mar.
El tercer dia, en Jan ja estava esperant a veure que sortiria de la dutxa, no va haver d'esperar gaire, i aquesta vegada la sorpresa va ser majúscula i és que primer no va caure res, tampoc aigua, llavors en mirar a dalt va veure un pop amb tots els seus tentacles, agafat al capçal, que li va acabar queient al cap, semblava una cria que tenia ganes de jugar, una situació força curiosa.
Però el que ja va ser el més estrambòtic que va viure, va ser quan la canonada es va trencar per deixar passar un pop molt més gran, que amb cara d'empipat, va embolicar amb els seus vuit tentacles al pop petit i d’una revolada se'l va emportar desguas avall fins a mar.
En Jan encara va tenir temps de veure com, amb un dels seus petits tentacles, el popet li feia adéu.
I ara com explica que la canonada i el capçal de la dutxa estàn trencats per culpa d’un pop, encara pensaran que ho ha fet ell.