LA MANIA DE SUPER EMBOLICAR-HO TOT
Si una cosa és típica del comerç japonès, és l’exquisit art d’embolicar qualsevol cosa de la forma més artística. Ja siguin galetes, pastissos o regals que compreu, inevitablement anirà primer dins d’una bossa de cel·lofana individual, amb les seves corresponents bossetes per la humitat, després en una caixa amb compartiments, que estarà embolicada amb un paper de disseny , cordada amb un preciós llaç, portarà un munt d’etiquetes i per acabar te la posaran en una bossa que pot anar des de les més senzilles de plàstic a les més sofisticades de cartró, per no parlar d’una mena del que aquí seria un mocador de fer farcells, però que allà els fan amb robes de doble cara amb colors i dibuixos típics, i que s’anomena Furoshiki.
El cas és que quan vam anar de visita a Kobe, alguns dies al tornar a l’hotel on estàvem allotjats passàvem per una pastisseria que lluïa uns atractius pastissos a l’aparador, n’hi havia de moltes textures, amb formes d’allò més originals i clar no vam poder resistir la temptació i vam entrar a comprar-ne per fer una mica de ressopó a l’habitació de l’hotel.
Per bé que els hi vam dir que ens els menjaríem de seguida, no ens vam lliurar que ens els emboliquessin amb tota la parafernàlia que ja he explicat, a més d’afegir-hi un parell de culleretes de plàstic i unes tovalloletes humides. L’operació se’n va endur una bona estona, ha de quedar maco! i un cop embolicats ens els van entregar amb la habitual i elegant inclinació de cap.
M’encanta la xocolata i la meva tria va ser un pastisset rodó, amb una textura que a la vista s’endevinava molt flonja i amb aquell color marró tant deliciós, se’m feia la boca aigua!
Arribada a l’hotel, vaig procedir a desfer el camí de l’embolicada, un a un i pacientment vaig treure tots els impediments que em separaven de poder gaudir d’aquella exquisidesa.
I per fi, allà el tenia, s’havia fet gruar, però ja li podia clavar mossegada…i quina no va ser la meva sorpresa en notar un regust estrany a la “xocolata”.
Gràcies al traductor de Google, vaig poder veure per l’etiqueta que el que creia xocolata eren mongetes azuquis, una llegum de la que en fan una textura dolça molt semblant a la xocolata.
Però que voleu que us digui, el color està aconseguit, no diré que no, però el gust… no es ben bé el mateix.