Comença Juliol, el mes de Les Santes, vaig escriure aquest conte per el concurs del Conte de les Santes 2023, va quedar segon i tenia dret, segons les bases del concurs, a ser publicat a la revista. Mai ho van publicar, ni el meu ni el que va quedar tercer, en fi...adéu als meus deu minuts de fama, he he! ***Conte ***Estimats, us vull explicar una història quasi, quasi de veritat.   En Jan té tres anys, els seus pares són de Mataró, però ara, igual que molts nens i nenes, ell viu lluny. Viu a Estocolm, que és la capital de Suècia, un país molt llunyà.  En Jan té uns avis que sembla que visquin dins del telèfon mòbil dels pares, la major part de l’any només els veu per la petita pantalla. Però quan en Jan va a Mataró, els avis surten del telèfon i es poden abraçar de debò.  En Jan té moltes joguines, cotxes de bombers, trenets, globus, peces de construcció, però també té dues figures que el seu pare li va portar de Catalunya. L’una és un caganer, que és una figura molt divertida que cal buscar-la amagada entre la molsa i el suro del pessebre, és clar! No li agrada gens que el vegin, he, he!  L’altra és una Momerota de joguet.  Molts vespres, tot sopant, en Jan la fa ballar tot mirant al telèfon del pare un vídeo d’allò que en diuen Youtube.  Allà, la de veritat fa el seu ball a Mataró davant d’una gran gentada. El que més li agrada, però, és quan la Momerota aixeca les potes del davant i amb el foc que li surt de les banyes fa que els que s’estan al balcó de l’ajuntament marxin cap a dins cames ajudeu-me. És la part més divertida!   A Estocolm hi neva molt. Els avis li han explicat que a Mataró una vegada també hi va nevar molt, però no pas a l’estiu per les Santes. Per les Santes, hi fa molta calor, per això la mama no ha posat l’anorac quan han fet la maleta i és que aquest any en Jan vindrà a la Festa Major. Li ha calgut llevar-se molt d’hora, agafar un petit vaixell, un tramvia, pujar a un avió, un cotxe… però ja és aquí!, per fi podrà veure la Momerota de veritat, fora del telèfon. Que content que està!  Ep! Però no us penseu que només coneix i vol veure a la Momerota, ell ho vol veure tot, tot i tot. Perquè ell és un nen molt eixerit i observador, i sempre li ha intrigat el fet que en els contes els ocells parlin, les granotes es converteixin en prínceps o que els animals vagin vestits. Fins i tot n´hi ha que tenen poders màgics. Però és que els que ell veu al parc ni parlen, ni van vestits ni molt menys poden fer aparèixer estrelletes d’una vareta màgica.   De quina mena deuen ser els gegants? I la Momerota, sap fer res més que ballar i tirar foc per les banyes? Quant de misteri!    Per fi arriba el gran dia de coneixel’s. Resulta que en Robafaves és més alt del que es pensava i la Geganta té una cara molt dolça.   El que el té més intrigat és qui li deu pentinar els llargs cabells, a la Toneta, que per cert s’assembla a la mestra de la seva escola a Suècia. Ho deu fer la Geganta? Li agradaria saber si plora quan cal desfer un embull.   A en Maneló,  se’l mira de reüll, li fa l’efecte que està a punt de fer xocar els cinc, com ell ho fa amb el pare cada cop que aconsegueix fer sol alguna cosa nova.  Està fascinat, ja no se’n recorda del dubte de si són de conte o no. Són fantàstics!  Acabades les festes, cal tornar cap a casa, tot ha estat molt emocionant, també una mica cansat. Però en Jan s’endú un secret, i és que, sabeu? enmig d’una de les corredisses, empaitant la gent amb les seves banyes enceses i fent més soroll que l’avió que el va portar aquí, la Momerota en passar al costat d’en Jan, es va girar i li va picar l’ullet. Potser sí que és de conte, però el que és veritat és que ja són amics per sempre!