ELS FOLLETS Hi ha una espècie de follets que parlen a les criatures a cau d’orella i són els responsables de molts dels comportaments que aquestes tenen. Sé que van ser aquests follets els que un dia que estava dibuixant amb la meva néta, que si maduixes, cireres, plàtans i d’altres cosetes, és a tot el que arribo dibuixant, a l’hora de acolorir-los, ella es va negar en rodó a deixar-me els llapis de colors, no hi va haver manera i no puc atribuir aquesta actitud si no és als follets que fan que els nens petits semblin tan erràtics en les seves decisions. Allà es van quedar els dibuixos només amb blanc i negre, però quina no seria la nostra sorpresa l’endemà en veure la pagina plena de colors, totes les fruites ben pintades i sense sortir-se de la ratlla. Era evident que la intenció dels follets era ben bé poder pintar-les ells i que van esperar que la nena fos a dormir per poder fer-ho. Jo m’havia endut al Japó una llibreta a la que havia enganxat un vista del Fuji a la portada, a la meva néta li agradava molt, l’anomenava la Fuji San i es passava moltes estones, mentre jo dibuixava amb llapis fruites en un paper, ella hi feia una imitació de la lletra japonesa consistent en petites ralletes ben arrenglerades talment com el Hiragana, també feia molts dibuixos, una mica abstracte això si. Hi tenia molta traça, omplia moltes pagines d’aquesta manera i tampoc les volia pintar de colors, altre cop els follets! dic jo. El més curiós es que l’endemà aquests dibuixos que feia ella mai van aparèixer de colors. Sembla que ara que he tornat a casa, alguns d’aquells follets han vingut amb mi, perquè alguns dies em sorprenc que quan miro el dibuixos de la meva neta a la Fuji San, m’agrada recordar les estones que passava amb ella, n’hi ha que apareixen pintats de colors... i juro que no he sigut jo.