TERRATRÈMOLS No es pot parlar del Japó sense parlar dels terratrèmols, fins i tot segur que molts turistes els hi encantaria experimentar-ne un, fluixet això si! Jo en vaig experimentar dos i mig. I dic mig i el més sorprenent del cas és que el mig terratrèmol va ser el més fort.

M’explico, la primera setmana de ser allà es feien uns simulacres de primers auxilis pel tema catàstrofes, i una de les activitats consistia en experimentar un terratrèmol per saber com reaccionar. Pujaves a una mena d’habitació dalt d’un camió que et sacsejava imitant l’efecte d’un de veritat, t’ensenyaven que calia agenollar-se, colzes a terra, agafar-se el cap amb les mans per tal que el coll no patis cap estrebada i bàsicament aguantar. L’operador anava pujant la intensitat gradualment, tinc que dir que tenia compassió de la gent gran i dels més petits, però quan pujava jovent no tenia pietat, els hi engegava autèntics moviments de terra de 7 i 8 que en l’escala japonesa es bastant més que en la de Richter. Per mi no la va fer arribar a 6 i Déu-n’hi-do!, vaig pensar que si allò anava a més segur que aniria per terra bo i estar de genolls. Saben que no era de debò, l’experiència em va semblar divertida i instructiva. Al cap de pocs dies quan estàvem a la cuina de casa la meva filla, van començar a tremolar tots els pots de les prestatgeries, es va sentir una remor molt forta, com si passes un camió de gran tonatge, però que era impossible que passes ja que el carrer de casa seva és molt estret, ens vam mirar i vam tenir la certesa que allò era un terratrèmol. Els únics que van reaccionar van ser la meva filla i el meu gendre, ella va agafar fort la nena i ell va córrer a tancar les finestres, i sort que va durar molt poc i va ser fluixet, perquè us asseguro que jo vaig oblidar tot el que m’havien ensenyat al simulacre.