JAPO III ELS TEMPLES I CASTELLS

Japó és essencialment Temples, en varem veure molts, desde els de poble com el de Kobe, fins al més turístics, i realment no et canses de veure tanta harmonia integrada en el paisatge.

La nostra ruta va ser Osaka - Kobe - Kyoto - Osaka, per tant intentaré explicar-ho per aquest ordre.

El primer que ens vam trobar a Osaka va ser el de Isshin-ji, que no el teniem a la llista peró que ens el vam trobar de casualitat, d'aquest temple crida molt l'atenció la portalada molt moderna, disenyada per l'actual sacerdot en cap que a més és arquitecte.

i el primer dels molt cementiris que varem veure, aquest és budista, era dissabte i creiem que vam assistir a un funeral, ja que hi estaven oficiant un cerimònia, on tothom anava de negre i portaven una capseta, embolicada amb una tela blanca que van lliurar al oficiant, que se la va endur cap a dins del temple

El següent temple que vam visitar a Osaka va ser el de Shintenno-ji on aquell diumenge es celebrava un flea-market

Amb "benedicció" de la botigueta d'amulets i ofrenes

venda de rams pel cementiri

i moltes coses més

 a la tarda vam visitar el castell d'Osaka

la vista des del castell suposo que és bastant diferent de la que veien els seus primers habitants, en primer terme l'edifici super modern del Museu d'Història.

i a la següent entrada : Kobe 

JAPÓ II - L'AIGUA

L'aigua està present en tots els jardins, i també és un element indispensable a l'entrada dels temples on sempre hi ha unes piques per rentar-se i purificar-se:

i es que tenen grans rius

en aquesta font, (Otawa-notaki) al temple de KIYOMIZU-DERA  a Kyoto a més, l'aigua té poders curatius

També són famosos els Onsen (banys termals) nosaltres vam anar a un d'aigües ferruginoses calentes, a la població de Arima, ja només al carrer podies posar els peus amb aquestes aigües, i a dins pendre un bany curatiu amb l'aigua a més de 42 o 45 graus de temperatura segons la piscina. Evidentment a dins no es poden fer fotos,ja que et banyes despullat, i els homes i les dones estan en piscines separades. Per internet corren fotos de propaganda dels hotels, peró a la que nosaltres vam anar, crec que devia ser la municipal, perque era molt senzilleta.

I per acabar aquesta entrada del blog dedicada a l'aigua, val la pena buscar per internet la font de l'estació d'Osaka, que en forma de cascada dona l'hora i fa dibuixos, les fotos no queden molt bé i per tant penjo el link d'un video del Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=zew4pkUBkGI

VIATGE AL JAPÓ I

El primer que t'enamora del Japó són els seus jardins, no només els que envolten els temples, amb llacs amb carpes daurades, fonts i arbres retallats, sinó també els de les cases particulars i com no els jardins zen de roques i graveta que tant conviden a la contemplació, a més de la seva versió en miniatura, els bonsais.

Els jardins zen de roques

I els bonsais

Només és una petita mostra de les moltes fotografies que vam fer, Japó té uns paisatges meravellosos, i això que no era la millor època, ja que ara és l'estació de les pluges, però vam estar de sort i amb prou feines ens va ploure. A l'entrada que faré sobre els temples es podran veure molts mes exemples de jardins.

EXPERIMENT AMB BORAX

Aquest experiment el vaig trobar a Pinterest i es tracta de posar una base que pot ser un netejador de pipes enrrollat, en un pot amb Borax, aigua calenta i colorant alimentari per donar color durant unes quantes hores, i aquí es pot veure el resultat:

el Borax cristalitza, i queda com una pedra brillant molt espectacular

CALAIXERA RESTAURADA

Ja tinc la calaixera restaurada

SARGANTANA SOUTACHE

Aquest es el nou treball de Soutache, una sargantana, de moment li he posat una agulla per portar-la com un pin.

Quan la tenia a mig fer, també m'agradava molt com a penjoll

L'EFECTE PINTEREST

L'efecte Pinterest

Ja fa temps que em vaig adonar que quan entrava a Pinterest, una de les webs més addictives que conec, immediatament em venien ganes de menjar, tot era començar a mirar fotografies com fer viatges a la cuina a picar alguna cosa, quan em vaig adonar, la primera explicació va ser que el veure fotografies de menjar, tan ben fetes i tan espectaculars, el més lògic és que m'entressin ganes de menjar, però la veritat és que encara que les fotografies no fossin de menjar, el resultat era el mateix. També vaig pensar que potser era l'hora, cap el vespre,  però igualment si em mirava Pinterest a un altre hora, també tenia desitjos de menjar. Fins que no vaig pensar en termes de "rau rau", és a dir en preguntar-me quin neguit em produïa el mirar Pinterest, no vaig trobar l'explicació.
Cada pin, ja fos de menjar o de labors fabuloses, o de vestits en cossos esculturals o de cases meravelloses o paisatges idíl·lics o jardins japonesos o postures de ioga inversemblants i tot amb fantàstiques fotografies, sovint ajudades pel Photoshop, sense adonar-me em provocaven una mena d'angoixa frustrant, fruit segurament de la comparació inconscient amb el que jo faig i tinc. Cada vegada que miro els meus propis taulers, on guardo tot el que m'agrada o m'agradaria tenir o fer, em provoca un malestar, que potser es podria dir enveja, però que és molt més. És la constatació de la meva pròpia mandra, és la culpabilització per estar asseguda davant de l'ordinador mirant, però sense fer res, és el record de totes les labors començades i no acabades. I com he après a tranquilitzarme menjant, doncs això ... menjo.
He volgut explicar-ho per si a algú li passa el mateix. Conèixer d'on ve el problema, ja es part de la solució,  i ara puc dir que reconec aquesta punxada i no caic en la temptació, he he!

Per mi aquest és l'efecte Pinterest.